Competències Digitals

Añadir un comentario

Comentario por Joan Manel ODena Garcia el julio 7, 2009 a las 11:49am

Molt bones, la veritat es que m'he quedat bastant sorprès amb la presentació.
Actualment estic intentant fer una pàgina web i m'he adonat de lo obsoleta que està abans de acabar-la. Espero que encara estigui a temps de redissenyar-la aportant elements característics de la Web 2.0.
Mai habia parat a pensar que les TIC ens aporten competències peró ens en treuen d'altres.
Pel que fa a les eines que comenta com, google docs, Flicker, amazon, google earth, wikilog, Ning...ja en coneixia algunes tot i que mai he acabat de dominar-les completament. Com es comenta en el torn de preguntes, sembla que mai acabariem de buscar, aprendre a utilitzar i implementar softwares propis de la web 2.0 en el nostre currículum. Quin és el límit? En aquest cas m'ha convençut molt la doble resposta donada, una directa i l'altra de forma sutil:
1.- Si alguna cosa ens funciona actualment en les aules no ho hem de canviar per cap TIC que ho acabi espallant.
2.- S'ha de dedicar el temps úniament en implementar sistemes web2.0 que siguin potencialment útils per als nostres alumnes.

Finalment comentar que m'ha fet molta gràcia la comparació de l'ensenyament amb el fútbol. La veritat es que es important saber que la funció del professor, cada cop més, es donar recursos als nostres alumnes per aprendre a aprendre més que no donar conceptes estàtics que no impregnen el nostre alumnat.

Una conferència molt interessant, gràcies!

Comentario por sara reig rubio el julio 6, 2009 a las 1:01pm

Un llibre obert no s'explicaria tant bé com este home.
No havia sentit mai parlar d'aquesta web ni de la 1 ni de la 2. Però no per això em considere fora del món e-learning.He participat en moltes pàgines en les que els professors es podien proporcionar informacions, treballs...inclús concells per a dur a terme el nostre treball en l'aula el millor possible. En canvi, em faltava participar en la web mare dels aprenentatges. Si aquesta possibitat té com ens explica Adell la habilitat de descobrir-nos les possibilitats i difuminar les dificultats que els docents ens trobem en el camí de l'ensenyança, de segur que no hi ha millor garantia per avançar en l'educació.
Gràcies a que podem dir que la majoria d'alumnes ja parteixen en l'educació amb la majoria de les noves tecnologies explorades: mòvils, exploradors d'internet, gps, pàgines de contactes...i sobretot (encara que més endavant) la possibilitat de practicar tot açò junt d'intre de l'aula gràcies a les innovadores pissarres digitals! pense que la versatilitat del Moodle es farà encara més sencilla. En cap cas he pensat mai que els ordinadors dintre de l'aula puguen ser un moble obstaculitzador per al professor. Sempre he admirat a païssos com França en el que començaren per regalar un ordinador a tots els alumnes per treballar dintre de l'aula i quan ja s'han assegurat que poden ser capaços d'utilitzar-los ells sols els l'han deixat emportar-se'l a casa. Per tant, si això li anyadim la possibilitat d'explorar alumnes i professors tot allò que es cou en l'aprenentatge i poder compartir-ho, no seràn sols aquests païssos els que xalen d'educació oberta i flexible. Nosaltres també pujarem al carro. I jo ho vull vore!
Gràcies Juandon!

Comentario por Daniel Pons Tarin el julio 6, 2009 a las 12:24pm

Primer que tot dir que quan he vist que el video era de una hora i 23 minuts m’he asustat un poc però la veritat es que ha estat una conferència que ha valgut la pena.
A més. Jordi Adel lens presenta una sèrie de recursos que si els aplicarem al camp de l’educació obtindriem grans beneficis. Sobretot quan parla de la intel•ligència col•lectiva ja que si entre tots els mestres hi haguera una organització adecuada a través de la web 2.0, les fonts d’informació, de recursos, les noves idees, les solucions a problemes…serien increíbles. A més tindriem la oportunitat de millorar, modificar tot el material construint una base de dades cada vegada millor.

Respecte als alumnes, obtindriem el benefici que suposa aprendre per un mateix, crear la información per ells mateixa, sentir-se partíceps del seu aprenentatge…el que tindria una influència en l’actitud cap al aprenentatge

Comentario por juan domingo el julio 4, 2009 a las 11:57pm

Deus tenir un problema amb el navegador, si entres amb l'explorer hauries de fer-ho amb el firefox o un altre http://www.gratisprogramas.org/descargar/firefox-35-final-espanol/, i aquest comentari del vídeo de l'Adell posa'l al forum de debat del curs.
Un petonet de juandon

Comentario por Laia Domingo Santos el julio 4, 2009 a las 10:56pm

El vídeo és una passada, el senyor Adell ens ho explica molt bé. La conclusió que puc traure del contingut és evident. Hem avançat, sí, les noves tecnologies han fet que en el procés d'ensenyament-aprenentatge arribem a realitat més remotes que abans eren inimaginables, però ull!!!! No ens hem d'acostumar a elles i fer-se tant còmodes com per a després no saber ni fer una suma de cap! Als nostres alumnes ensenyem-los a viure i conviure amb elles i oferim-los tots els recursos necessaris per a que arriben al coneixement, però no ens oblidem de conceptes tant importants per a ser competents com l'orientació, el càlcul mental.... Per cert, em va fatal la connexió i m'ha costat moltíssim veure el vídeo!

Comentario por daniel andreu mezquida el julio 3, 2009 a las 9:35pm

Sin duda el vídeo es muy interesante. Definitivamente concreta lo que desde hace años se empieza a intentar destruir: los procesos de enseñanza/aprendizaje pasivos y poco dinámicos. De esta manera los niños pueden compartir informacion y crearla, y sin duda eso es positivo. Ni que decir tiene que cuando realmente aprendes es cuando trabajas las cosas y las haces tuyas, todos sabems para que sirve memorizar y "vomitar" conocimiento. Al mismo tiempo, los profesores podems enriquecernos compartiento experiencias, materiales, contenidos... sin como dice jordi adell limitarte a preguntarle al resto del claustro. Es decir, la experiencia docente se vuelve libre, sin limites, y eso no hay duda que es positivo. Pero a mi me surge una duda: ¿es fiable todo lo que leemos en internet? evidentemente no, pero cuando busco informacion lo hago en sítios donde las fuentes me fio de ellas, ya sea periódicos, enciclopedias, páginas web donde tengo referencias del autor...
Por esta razon mi pregunta es: ¿quien se encarga de validar o dar fiabilidad a lo que publicamos en una web 2.0?

Comentario por juan domingo el julio 3, 2009 a las 10:57am

Silvia y tanto, Jordi Adell es uno de los mejores en estos temas y nos muestra un camino que debemos seguir los docentes y los discentes, pensando siempre que hemos de canviar los roles que veníamos teniendo hasta ahora y teniendo siempre presente que la web 2.0 es cuestión de actitud y que sus herramientas sirven sólo para ayudarnos a ser mejores y hacer las cosas de una manera más fácil.

Juandon

Comentario por Sílvia Arnau Bové el julio 2, 2009 a las 11:48pm

El vídeo m'ha semblat molt interessant, sobretot perquè tot el que explicava era nou per a mi (menys el google map i navegar). Això m'ha fet adonar, que encara n'he d'aprendre molt més del que pensava i em mouen més ganes encara de portar-ho a la pràctica personalment i com a mestra, amb totes les avantatges que ens ofereix la web 2.0.
Per a mi, amb aquest vídeo, se m'ha obert un nou món, que encara que ara per ara el sento llunyà, el vull fer propi. Obrint-me a una nova manera d'aprenentat-ge pels nens i nenes. L'aprenentatge amb la web 2.0. és una manera atractiva i interessant, que no implica deixar de disfrutar de la part vivencial de la classe, sinó que l'enriqueix.Les eines de la web 2.0. motiven al nen/a a VOLER APRENDRE MÉS, ja que ell és el creador del seu aprenentatge, molt més significatiu, durader, motivador. Aquest, promou actituds de col·laboració, companyerisme, treball en grup, resolució de conflictes, ficant al mestre un nou rol, el de GUIA del coneixement. A més, promou una actitud reflexiva i de crítica, que un una aula molts cops un nen no pot expressar, ni rebre, perquè aquest, es una "esponja" amb limitada possibilitat d'actuar i d'interactuar i de ser protagonista de les seves inquietuts.
Això ens deix clar, la necessitat d'un nou model d'aprenentatge, amb tot el que comporta la web 2.0.

Comentario por juan domingo el julio 1, 2009 a las 9:52am

Molt bé Robert, la web 2.0, és això...creació de l'usuari i compartir el teu amb els altres....

Juandon

Comentario por Roberto Estruch Estruch el julio 1, 2009 a las 9:22am

Són moltes les coses interessants les que ens presenta el Sr.Adell. Crec que ens trobem en temps de canvis en l'educació, i aquí hi podem veure una molt clara, la web 2.0. La diferència principal amb la web 1 no es altra que la de fer partíceps als alumnes de la informació i continguts que hi apareixen a les webs. Es a dir, amb la web 2.0 se li dona l'oportunitat a tothom de poder aportar els seus coneixements i poder compartir-los amb la resta, seguent així tothom el creador dels seus propis coneiximents. D'aquesta manera, les persones es senten partíceps i així poden gaudir de la seva ensenyança. Arrere queda ja la mera cerca d'informació a internet, el copia i desa... D'aquesta manera tothom té alguna cosa que aportar i compartir amb la resta de gent, donar opinions, fer crítiques constructives, etc.
Penso que és molt interessant aquesta proposta i, pot ser, en un futur inmediat, una vía d'ensenyança molt adequada. Els alumnes es motivaràn força bé quan ells mateixos siguin els creadors de la seva informació. Fer-los partíceps farà que els alumnes sentin la adquisició de coneiximents com una creació pròpia.

• First
• Anterior
• Próximo
• Last